Dimecres, 23 de novembre de 2005
L'enfant (el niño)
Ahir vaig anar als cines Babel a vore "l'Enfant" dels directors i guionistes Jean-Pierre i Luc Dardenne. Pel.lícula guanyadora de la palma d'or en el festival de Cannes.
Quan vaig aplegar a casa vaig escriure al word la meva opinió i ara anava a fer un copia i pega però els ordenadors de la universitat no em reconeixen el port USB! Tornaré a començar...
La pel.lícula tracta l'història de Bruno i Sonia, una parella adolescent (d'un barri marginal de les afores d'una ciutat) que té un fill i com són inmadurs per a fer-se càrrec d'ell. Sobretot Bruno, un petit delinqüent que per a no treballar fa petits actes vandàlics.
Seguint les normes de l'estil Dogma 95 (rodatge en l'exterior, sense banda sonora, càmara en mà sense grues, il.luminació natural etc.) creen una simplicitat visual amb un ritme de narració bastant lent encara que segons he llegit en les anteriors pel.lícules dels germans Dardenne encara era més lent i complicat.
M'agrada vore aquest tipus de pel.lícules perquè encara que resulten dificils de vore (sobretot si estem acostumats a vore cine comercial on tot és meravellòs, el ritme és molt ràpid i entretingut etc.), són històries molt comuns en els barris de les afores de les nostres ciutats i la nostra societat intenta ignorar-ho(i després passa com ha passat en França amb les revoltes dels inmigrants).I hem de ser conscients, no?
Una petita anècdota...per al rodatge de la pel.lícula és van utilitzar més de 20 nadons diferents...ho vaig vore als titols de crèdit, més que un rodatge pareixeria un jardí d'infància! jeje, però és normal, les condicions de la pel.lícula eren massa dures per a fer-ho tot sols amb un nadó.
Por: Neus Pla | Cinema | Comentarios (0) | Referencias (0)
Comentarios
Comentar
