Dimarts, 29 de novembre de 2005
xe quin susto!
Ahir dinant vaig presenciar per primera volta un atac epilèptic.
Estava dinant i uns segons després de que el cambrer em posara el segon plat s'acosta a la barra i es cau al sòl i comença a tindre convulsions, no sé com explicar-ho, però en un principi no sabia que li havia passat i casi m'agafa algo del susto. Se me'n va anar la fam.
Sort que hi havia un professor entés d'epilèpsia que més tranquil que tota la resta de la cafeteria va anar i li va posar un llapis en la boca, perquè els atacs no solen ser perillosos però s'ha de tindre en compte això perquè com perden el coneixement es poden ofegar en la llengua.
Casualitat li ho vaig comentar després a una amiga i resulta que ella ahir havia tingut la mateixa experiència però en el treball, un companyer seu també havia tingut un atac epilèptic.
Em va fer pensar, perquè hi ha molta gent que té o ha tingut epilèpsia (diuen que en el mòn un 2% de la població té epilèpsia) i no sabem mai quan pot arrivar. Els caps d'aquest cambrer no sabien res de que ell tenia l'enfermetat, seria la primera volta que li passava? o no hauria dit res perquè casi mai tenia atacs o simplement per vergonya?
Jo personalment conec prou gent que té o ha tingut epilèpsia i per això m'he interesat pel tema perquè és una cosa comú i a qualsevol de nosaltres li podria passar. I crec que és super important recotzar a la gent que té aquesta enfermetat perquè moltes voltes implica més que problemes físics, problemes psicològics per la por a tindre un atac en públic.
Por: Neus Pla | Vida quotidiana | Comentarios (1) | Referencias (0)
Comentar
