Diumenge, 04 de desembre de 2005
Gadjo Dilo o L'estranger boig (Tony Gatlif)
Esta vesprada he vist esta pel.lícula i vaig a escriure sobre ella perquè és molt bona.
Del seu director francés d'origen gitano algerià, Tony Gatlif, ja havia vist una altra pel.lícula, Exils. Tant Exils com l'Estranger boig són pel.lícules on de forma pel.lícula/documental ens mostren altres cultures, les seues tradicions, la seua música etc. (Exils a Algèria i l'Estranger boig a Romania).
L'estranger boig conta la història de Stephane, un francés que viatja a Romania per a buscar la cantant preferida de son pare (Nora Lucas, una cantant gitana desconeguda). Acaba vivint en un poblat gitano on tots l'anomenen "Gadjo Dilo" (l'estranger boig) encara que potser siga ell el menys boig.
És una pel.lícula on vegem la forma de viure dels gitans romanesos, la xenofòbia que hi ha entre els "paios" i els gitans, la seua música que ara està molt de moda tota la música gitana de l'est però ells segueixen vivint en unes condicions precàries. Tenen la música i el ball en el cor i la utilitzen diariament per a tot (en les festes, en l'alegria i en la tristesa).
La tasca dels actors i les actrius, en gran part improvisada, és fabulosa. Cal destacar-ne l'actuació de Rona Hartner, ballarina i cantant romanesa, que es col·loca per primera vegada davant les càmeres, amb un resultat excel·lent.
La banda sonora està composta per Rona Hartner i Tony Gatlif i és una passada, música gitana de l'est amb molta vitalitat i amb molt sentiment.
Per acabar dir que la pel.lícula està interpretada per Romain Duris, un dels meus actors preferits, l'he vist en pel.lícules com L'auberge espagnol, Les Poupées Russes, Exils o Gadjo Dilo.
Por: Neus Pla | Cinema | Comentarios (0) | Referencias (0)
Comentarios
Comentar
