Divendres, 16 de desembre de 2005
El bes (Gustav Klimt)
Aquest dilluns, en classe, he de fer una exposició en francés d'aquest quadre, i ja que estic buscant informació, aprofite per a aprofitar-la i parlar-vos d'aquesta obra, ja que és una de les meues preferides.
El bes o Der Kuss de Gustav Klimt va estar exhibida per primera vegada en l'Exposició d'Art a Viena en 1908. És una de les obres més famoses d'aquest pintor.
Klimt pertany al moviment artístic d'avantguarda de la "Secesió de Viena". En eixa època hi havien molts problemes en la societat vienesa (econòmics, religiosos, polítics etc) que contrastaven en l'ambient idealista d'aquest grup d'artistes (Klimt, Mackintosh, Otto Wagner, Josef Hoffman etc. ) que desenvolupen l'estil Art Nouveau en la pintura, arquitectura i arts decoratives. La Secesió Vienesa va estar associada a la revista Ver Sacrum.
Aquest grup s'instal.la en un edifici que presenta sobre el seu frontó el manifest de de la Secessió en lletres d'or: "a cada época el seu art i a cada art la seva llibertat". Rebutgen a diferenciar les arts majors de les menors, l'art dels rics i l'arc dels pobres.
Organitzen una performance en honor a Beethoven amb la participació d'artistes, Malher va arreglar la IX simfonia, Klimt pinta un fris en honor a Beethoven.
Respecte a l'estil Art Noveau (o Modernisme) cal dir que és un estil molt internacional, va néixer a Bèlgica (amb els artistes Victor Horta o Henri Van Velde) i el trobem a Espanya (Gaudí o LLuís Domenech), a França (Guimard), Escòcia (Mackintosh) o EUA (Louis Comfort Tiffany).
Aquest estil té un caracter universal ja que el podem trobar en l'arquitectura, interiorisme, mobiliari, arts decoratives, cartels, vidre, ceràmica, il. lustració de llibres, joies, pintura, escultura, ect.
L'Art Nouveau es caracteritza per la utilització d'esbosses corbes i formes inspirades en la naturalesa, amb freqüents elements mitològics i fantàstics.
Les pintures de Gustav Klimt estilísticament pertanyen a l'Art Nouveau però també estàn dins d'una altra corrent: el Simbolisme. Ja que tenen un significat ocult, sobretot en Klimt els aspectes eròtics estàn ocults en totes les seues obres per a evitar la cesura de la societat vienesa.
Concretament, en El Bes, podem vore una escena on una parella d'amants que s'abracen i es besen. Més bé és l'home qui besa a la dona.
Aquesta parella són ni més ni menys el propi Klimt i la seva amant Emilie Flöge.
A diferència dels altres quadres de Klimt on la dona pren condició de dona fatal, en este, s'entrega a l'home de forma submisa. El seu abraç és el reflexe de la felicitat dels amants que per un moment aconsegueixen que el temps es detinga i el mòn desaparega baix dels seus peus ; sols existeixen ell i ella. La pintura evoca un mòn d'harmonia on la parella està aillada en la sublemació del sentiment amorós, ignorant el mòn real (la composició bidimensional de l'obra ens fa veure que no és un mòn real).
Respecte a la indumentària, és clara la diferència: l'home porta formes dures (quadrats negres i blancs) front a la dona (curvilíneees i flors de colors). Per les seues robes es distingueixen les figures i encontrem una dèbil frontera sexual que els separa: l'erotisme que desprén aquest bes és tangible.
Klimt té una clara influència bizantina (en 1903 va vore els moisaics de les esglesies de Sant Apol·linar i Sant Vital de Ràvena, del segle V d. c) : el fons dorat, els motius florals, els quadrats com si foren mosaics.
També podem observar que la parella està com al borde d'un precipici (d'un prat): es podria intepretar que és un símbol de perill al que podria dirigir-se la relació, per lo que la dona s'aferra amb els seus peus al prat. Alguns diuen que el contorn o l'aureola que rodeja a la parella (campaniforme més o menys) és una realitat fàlica... quan una pintura és simbolista com el seu significat està en clau, es possible que intepretem coses que l'artista mai va pensar... o si... com passa en la Gioconda que s'han fet mil interpretacions, algunes un poc disparatades.
Espere que vos haja agradat saber més sobre este quadre, perquè és molt conegut i a mola gent li agrada sols pel que vegem superficialment (estèticament és molt bonic) però resulta molt més interessant aprofondir i desxifrar els seus símbols.
Por: Neus Pla | Art i cultura | Comentarios (0) | Referencias (0)
Comentarios
Comentar
