Blog de Noisette

Dimecres, 28 de desembre de 2005

Un dia curiòs en València

Ahir va ser un dia curiós.

Després d’haver passat tota classe de penalitats en la secretaria de la facultat de geografia i història i d’haver quedat en una companyera de classe i vore que teníem els apunts exactament iguals...
Els seus apunts d’art africà i les avantguardes estaven presos dia darrere dia, fent enormes esforços per a no adormir-se en classe i preguntant-se “qui em va manar pillar-me esta assignatura?” i jo com no he anat a classe, tinc uns apunts d’una xica que va fer l’assignatura fa 4 anys.
Però com hem pogut comprovar, el professor no es cansa de dictar la mateixa enciclopèdia endarrerida dels anys 60: “Summa Artis”. (conclusió, per a que anar a classe si pots llegir-te tu soles la enciclopèdia?) c’est l’université....

Després d’haver netejat “l’habitació-trastero” del meu pis (cosa que ningú havia fet des de fa mooolt de temps) i haver sobreviscut a no asfixiar-me de tanta pols que hi havia (encara hi havia escombres de l’obra del bany) va aplegar el moment del “reencuentro”.

20.30h en la font de la plaça de la verge havia quedat amb Julián i Pablo. Era un reencuentro tipo “vuelve a casa por Navidad” ja que Julián venia de Barcelona i Pablo de Lyon (i jo de València!) i feia mesos que no s’havien vist. Bueno, el reencuentro molt bonic, en font, catedral de fons i turistes fent fotos, però va ser a les 21h degut a la impuntualitat de Julián i sobretot de Pablo.

Les penalitats encara no s’havien acabat perquè anavem al Jimmy Glass a vore un concert de Perico Sambeat , que era a les 21.30. Vam aplegar a les 21.15 i hi havia un home amb un cartelet “aforo completo” intentant de totes les formes que ningú més entrara...(va ser dur per al pobre perquè mooltaa gent es vam quedar en la puta calle...).

Que vam fer? Doncs aufegar les nostres penes en el alcohol! Vam anar al Murray (el baret del Carmen de 2 plantes i que té un cambrer molt guapo) i vam beure una cervessa darrere l’altra. Al principi em vaig sentir un poc desplaçada perquè Julián i Pablo van començar a parlar de temes de saxofonista professional, que si Claude Delangle etc.
Després d’haver fumat uns quants canutets ja vam començar a parlar de temes filosòfics, perquè vaig començar jo a fer preguntes com “perquè el saxo és un instrument ignorat a comparació dels altres, a nivell d’orquestra etc.” i d’ahí vam començar a parlar de música contemporània, d’art contemporani en general, de John Cage en particular, del taichí, i de les necessitats bàsiques de les persones i de l’experiència de viure en l’estranger i concretament a França.
Ah, també ells van estar intenant lligar en una llumeta laser (sobretot Julian) en unes xiques molt guapes però al meu gust molt pijes-flipaes...

Després es van unir al grup dos amics clarinetistes de Julián (Iñaki i Diego) i vam anar a Radio City, vam vore acabar un concert de flamenco (guitarra, caixa, cantant i ballaora) i vam acabar la nit en el pub la Bolseria que tocava un grupet en directe. Era curiòs perquè per a ser un dimarts, estava tot ple de gent. Tranquil, però va estar bé.

Avui ja estic en Alcoi. Me’n vaig que he quedat en Quico per a fer-se una cerveseta abans de l’assaig.

Por: Neus Pla | Vida quotidiana | Comentarios (3) | Referencias (0)