Blog de Noisette

Dijous, 29 de desembre de 2005

Ja s'acosta el Cap d'Any

Ja s'acosta el cap d’any. I aquest any encara no tinc un “pla” concret (fa molt de temps que no em passava).
Per ara sols sé que em quede en Alcoi, que anirem a sopar a casa de Lucía (una amiga) i a la plaça d’Espanya a menjar el raïm (lo tradicional en Alcoi però per a mi serà la primera volta). I demà em diran si es disfressem (espere que si!!).
No tinc grans esperances de passar-m’ho bé perquè tots els meus caps d’anys han sigut prou desastrosos (amb excepcions clar) i per no dir dels començaments d’any , els comence costera amunt i en volta de dir “any nou, vida nova” , jo utilitze la frase del meu estimat Ovidi “bon vent i barca nova”.

Vaig a contar-vos els meus últims caps d’anys:

2004/2005: Vam celebrar el cap d’any en Guardamar (prop de Gandia) en l’apartament de Juanjo. No va ser dels pitjors caps d’anys, però tampoc dels millors. Com no hi havia gran cosa que fer allí (per anar a les discoteques haviem de pillar cotxe i haviem begut prou) vam continuar bevent, vam estar fent el mono en la platja i prompte vam dormir la mona.
Per a evitar el baixò d’any nou me’n vaig anar a Madrid el cap de setmana de reis amb Mariajo, i la veritat és que molt bé.

2003/2004: Era l’any de Paris. Tenia un plan molt bó: festa hortera en Alcoi. Problema? Que em va agafar el virus eixe de l’estomac i ni vaig poder beure, ni menjar ni res! És una pena tindre que admitir que si no bec, no sé passar-m’ho bé, i allí la gent anava tant passada (en tots els sentits), pareixia “la fiebre del sábado noche”, que res, me’n vaig anar prompte a dormir.
L’any nou encara que en Paris “el marc era incomparable” (com diuen els nostres amics de Cocentaina), també va ser duret per motius sentimentals (un xic em va deixar per una altra) encara que era lo millor que podia haver-me passat i en part, m’ho mereixia.

2002/2003: Vaig passar el cap d’any al poble de Susanna, Ares del Maestrat (un poblet al nord de Castelló). La veritat és que s’ho vam passar molt bé, vam estar varios dies mirant poblets de Terol i el Maestrat, i eixa nit, vam fer la nostra festa (erem 8 persones) en la plaça del poble, amb beguda i el cotxe de Speedy. Això si, ara ho recordem amb molta nostàlgia i tristesa, perquè un dels amics que va vindre, Oriol, es va suïcidar eixe mateix any.

2001/2002: Un dels millors caps d’anys (i m’ha costat 5 minuts recordar-lo!), vam anar quatre dies a Granada a esquiar. Vam anar Annabel, Jose Luis, David i jo. Molt guai. Teniem l’hotel en Granada i vam poder vore la ciutat per fora, vam celebrar el cap d’any en Granada. Annabel i jo es vam enamorar del nostre monitor d’esquí “el cordobés” jeje.

2000/2001: Últim cap d’any en els de la banda de Muro.
Bueno, no va estar ni bé ni mal, tenint en compte algunes anècdotes com una amiga nostra que tontejava en tots els tios però nosaltres (Annabel i jo) estavem bufaes i no s’enteravem. La xica va acabar tota banyada de café licor (perquè una novia celosa li va tirar la botella) i nosaltres pensant que ho havien exagerat un poc...
Als dos mesos, Annabel va revelar les fotos de la seua camara i vam vore com en efecte, en les fotos eixia la nostra amiga tontejant i agobiant a tot rabo que se li acostara. Però bueno, lo de la botella de café sobrava...

1999/2000: Sense dubtes, el pitjor cap d’any de la meua vida. Va ser en la banda de Muro. I no vaig a perdre ni un minut contant-ho perquè no val la pena.
Si se me dona mal començar els anys nous, imagineu-se els mil•lennis...casi entre en depressió i tot! jeje (ara em ric però va ser molt xungo).

1998/1999: Primer cap d’any en la banda de Muro. La veritat és que dels tres que vaig anar, aquest va ser el millor. Vam sopar en la banda, vam tocar, em vaig cremar la mà intentant cremar una lliga roja (encara tinc la cicatriu) , vam acabar en el Albades i va ser curiós perquè va començar a nevar i tornant a Alcoi en el bus de línea, tot estava blanc.

Por: Neus Pla | Vida quotidiana | Comentarios (2) | Referencias (0)