Blog de Noisette

Divendres, 30 de desembre de 2005

Un cap d'any en Granada

Hola a tots..Açí estem Neuetes i jo (Annabel) a la EPSA (Escola Politècnica Superior d'Alcoi). La veritat es q no se pq collons he vingut este mati a "treballar" pq açi no s'acosta ni deu!!..Bueno si, Neus ha vingut a fer-se el cafenet i a no deixar-me treballar, cosa que sempre es d'agrair..jeje. Com era d'esperar, el cap d'any ha ixit a la conversació i s'hem posat a recordar "el mes gran cap d'any"..el viatge a Serra nevada!!

Qui va tindre la brillant idea d'anar a esquiar??..La veritat es q no tenim ni puta idea. Jo des d'Alcoi i Neus des de Valencia es vam apuntar a les llistes de l'Ivaj (era un viatge molt solicitat..)i directament vam parar en la llista d'espera. I la sort ens va donar la cara i estavem nominats a anar-se'n a Granada!!!Jo no havia anat mai (bueno ningu dels cuatre pq erem cuatre) i tenia moltes ganes(com tots, q tonteria!!jeje).

Els afortunats d'Alcoi erem: Neus i David, i Jose i jo...nooo!!!no erem parella encara q pareixia que anrem de lluna de mel. Tb, no podem ignorar al grupillo adolescent d'Alcoi que es va pasar el viatge refregant-nos el fet q ells sabien esquir molt millor que el "cordobé" i d'això res!!El "cordobé" era incomparable en molts aspectes..jeje.

La resta dels components del viatge eren tots parelletes, una mescla de gent de Valencia, Alacant, Castelló i Madrid (com el Poli Diaz, el potro de Vallecas alias el guia del viatge).

El viatge en bus va ser un poc "tocacollons" tots les parelletes pegant-se besitos menys nosaltres cuatre i la colla de flipaos!!!q tan sols sabiem donar guerra.

Apleguem a l'hotel q stava en Granada city i es trobem en el primer problema..la distribució de les habitacions. A vore qui compartia una habitació amb una parelleta de periquitos maquineros..pues nosaltres!!!

Les habitacions estaven compostes per un dormitori en tres llits i un comedor-sala d'estar amb tres llits més. La parelleta es va construir el seu niu d'amor a l'habitació, i qui seria el pringat que li tocaria fer de manporrero?? pués ningú! (encara que li ho vam proposar a David, alias el Willy).
Vam posar el llit de l'habitació al comedor "multiusos" i com podreu imaginar-se, allí no cabia ni una agulla! entre maletes, monos d'esquiar, i les botelles de Cerol, teniem que entrar pegant botets.





Era una putada perquè no estavem en l'estació d'esquí. Teniem d'alçar-se super prompte i escoltar al Willy que el tio no callava ni baix de l'aigua (o la neu en les pistes). I así van xocar dos caracters oposats..Neus i David, quan uno callava l'altre xarrava i a l'inversa!!!Era un calvari!!!..jeje. Però Willy va resultar superior....sols callava dormint! (i tinc els meus dubtes) ell es quedava xarrant soles quan tots ja s'haviem adormit i era el primer en xarrar quan sonava el despertador! no sabiem com callar-lo, ho vam intentar i tot en el mando de la TV, se'l encaravem i deiem "David, calla!" però els dos eren incompatibles.

El cami a l'estació d'esqui era una serie de preparatius a l'enfrontament a les osties que ens esperaven a les pistes. Haviem d'anar ben preparats i gracies a Neus, el sol no va gosar acostar-se a nosaltres!!!Vosaltres sabieu que hi ha una crema blanquejadora de la pell???Era el factor 70!!!!Jo q se, lo unic que se es q jo volia agarrar un poquet de coloret i vaig arribar a Alcoi mes blanca que mai (q ja es dir..).

En l'estació, teniem un monitor (q monitor!!ole!!!) que ens ajudaria a esquiar o a evitar una posible rotura de cap. Es así quan vaig descubrir que jo havia nascut per a fer esqui de fons pq era una bala!!i lo millor es q no sabia frenar!!! aixi q el q feia era buscar una victima contra qui estampar-me..no era dificil pq allò estava ple de gent!!A alguns els anava millor, com a Neus, q ja volia cambiar de pisat el primer dia..si home!!!"Vols matar-me o q'"li deia jo..

El segon dia em va convencer i vaig muntar al telesilla i ja li vaig dir q no era bona idea pero ella res, no entrava en rao i allà va anar..vaig pujar, i baixant imagineu-se l'hostia que em vaig pegar que vaig parar el telesilla!!!Això ho fa poca gent, eh??

L'ultim dia, el cordobé ens va apretar més i ens va cambiar de pista. Qui anava sempre per terra??Pues jo!!I enacra q deien q ho feia aposta per a sobar al cordobé que m'ajudava alçar-me, realment q no podia ni recorrer 2 metres sense sentir la neu al meu cul!!! però no negaré que era una tentació caure si sabia que eixe pedaso de morenaso anava a estar alli per a salvar-me de tots els perills que la montanya en deparava!

El tio Jose i el Willy, com estaven celosos, ens deien que el cordobé era gay i que els tirava els trastos a ells. Inocents....si a ells se'ls caia la baba per la Jamona! (la monitora d'esquí).

La nit de cap d'any vam sopar en l'hotel, vam fer un botelló de cafe a l'habitació. No parava de ploure pero miraculosament va parar en el any nou..vam anar a vore les camapnades a la plaça i es vam ajuntar en una altres alcoians (estan per tot arreu). Vam star beven pel carre i anavem entrant als pubs. Neus ens va pegar la pallisa d'anar a l'Albaicín pero no ho va conseguir pq li vam soltar al David i no va tindre les forces suficients per portar-li la contaria. I es q david tenia els seus motius per no anar i es q allí estava la "cova dels gitanos"..(la veritat es q no sabem q era,pensem q ell tampoc pero en eixe moemnt tots el vam creure).

Després de tant beure teniem molta necessitat d'anar a pixar, i ahi, es quan Neus jo vam passar la situació més humiliant de la nostra vida: vam entrar a un pub a pixar i quan ja estavem apunt de tancar la porta del WC va vindre un gorila que ens va posar "de patitas en la calle" i que vam fer? pixar en el carrer, davant del pub i dels goriles (i de Jose i David), a vore que s'han pensat que som!

Es veu que havien anat 5 autobusos d'alcoians a Granada. Uns amics del tio Jose estaven per allí i com ens van dir que estavem en un pub anomenat "Moulin Rouge" vam començar a buscar i a buscar, i a preguntar...i no hi havia manera de trobar-lo! fins que de casualitat vam entrar al "Voulez vous" i allí estaven (s'havien enganyat de nom), però estaven ells i mig Alcoi! que fort! som una plaga!

Al dia seguent, tots resakosos, vam tindre q abandonar l'hotel, propietat del senyor de los anillos..si!!es q no podiem vore-li els dits pq els tenia plens d'anells. No es pot queixar pq li vam deixar una botella de Cerol a l'habitació..jeje. Vam aplegar a Alacant per la vesprada i vam estrenar els euros per a res pq no hi havia res obert on gastar-se-los. I per tant, fins a que va vindre "l'alcoiana" (el bus) ens va tocar esperar-se en l'estació de Bus.

Açò es mes o menys com vam passar del 2001 al 2002..Esperem repetir-ho prompte, si algu s'apunta nosaltres encantades. Ahh!!per cert, el cordobé va continuar tocant-nos i preguntant quan tornariem, es veu q li vam caure en gracia i es q ,qda mal q ho diguem nosaltres pero som com la San Miguel q "donde va triunfa"..jeje.

Por: Neus Pla | Descobrint el món | Comentarios (3) | Referencias (0)