Blog de Noisette

Dissabte, 07 de gener de 2006

Au revoir Nadal

Ja s'ha acabat el Nadal i encara podem agraïr de tindre aquest cap de setmana per a poder descansar uns, i altres (ahi m'incloisc) seguir de festa sense parar.

El dia de la cabalgata seguint la tradició vam celebrar el II Dinar de la K-peru (la K-peru som el grupet dels joves de la banda). Al final vam fer el dinar en la ludoteca de la meua germana "La Nuvola".
Va estar bé perquè teniem tot el local per a nosaltres, és un lloc agradable i acollidor i vam pillar bona castanya per a seguir una altra tradició: tocar en la cabalgata mig bufats (o bufats sencers altres anys) per a evitar el fred.
Abans de que existira el dinar, me'n anava a un bar super cutre "el Vilaplana" on els cubates valien 300 ptes.
Este any em vaig comportar perquè casi tots els anys em passava el mateix: me'n passava bevent per la vesprada i per la nit em pegava tal baixò que ni eixia de casa.

La cabalgata bé, com tots els anys. Xarrant de tonteries amb el Socarrat, fent-se els tradicionals xupitos de Cardu de l'home negre (en la tonteria ja fa casi 5 anys que tots els anys ve a donar-nos un traguet de la seua petaca) i com a novetat enguany vaig emprenyar prou als pajes (els que van vestits de negre que donen regals) per a vore si em donaven algun regalet, però res, els paquets eren per a muntar-los a cases escales amunt .

Quan es va acabar la Cabalgata Jose, Alan i jo se'm vam pujar a pel cotxe en un autobus ple de pajes borratxos (estic repetint el que ja ha contat Alan en el seu blog) que fins a van "fer" (no es van llevar res de res) un streptease en una barra del bus mentres jo intentava tocar la de 9 semanas y media.

Bueno, sabeu que vos dic? que de la cabalgata no continue parlant perquè si voleu saber la continuació aneu al blog d'Alan que ja ho ha contat ell en l'article "alcoi, descata i destral" .

Ahir divendres era un dia tonto de resaca, odie esta classe de dies (llámanse diumenges) perquè són avorrits, tot el mòn es queda en casa i jo no tinc altre remei que quedar-me.
Per a evitar fer el divendres un altre "diumenge" (ja tindré prou demà) me'n vaig anar amb Lluís a València i la veritat és que va valdre la pena perquè encara que estava mooolt cansada, m'ho vaig passar molt molt bé.

Vam anar de vesprada i vam quedar amb uns amics de Barcelona en la platja del cabanyal (un lloc curiòs per a quedar un 6 de gener ja de nit). De Barcelona havíen vingut Celia (la companyera de pis de Lluís que és de Valladolid), Dani (de Xixona), Josep Maria (de Girona) i de Madrid havien vingut la germana de Celia i el seu novio que era italià.
Jo ja coneixia a Celia i Dani de les festes de la Mercé (se'n vam anar de festa i quin cego vam pillar, m'ho vaig passar super bé fent el tonto pel carrer) però en general tots eren molt majos.
Després vam anar al centre (lo tipic, a vore la catedral, la plaça de la verge etc.) i vam anar a sopar a "Jamón, Jamón" , un restaurant del Carme que estava molt bé. Vam sopar en no massa cantitat però tot molt bò amb un preu acceptable, amb vinet, i lo millor de tot va ser el postre, un surtit de postres que estaven de bons...si ho arrive a saber havera demanat de primer plat pastís de queso con arándanos, de segon pastís de xocolate i de postre una altra volta el pastís de queso con arándanos, estava espectacular!
Al final es vam fer una cerveseta en el Murray per a variar i vam anar a dormir tots al meu pis menys la parella que ja tenien un buscat un alberg.

Hui com plovia hem anat ha esmorçar i ho hem fet molt llarg (casi fins a les 13h), ha vingut també Bea i després l'hem acompanyada a l'estació d'autobus i he flipat, estava a tope de tràfic per les putes rebaixes, la policia tancant carrers, cotxes accidentats...la gent es torna boja?? a mi encara que em donaren un cheque en 200 euros (bueno, en més a lo millor m'ho pensava jeje) no anava de rebaixes el 7 de gener!

Ara me'n vaig a l'assaig i continue la marxa: la despedida de Lluís. Anem tots els de la banda a sopar i de festa, ja vorem com va la cosa.

Ah per cert, com diuen Esteban i Alan en els seus blogs, ha tocat la loteria en Alcoi i a moltissima gent no li ha tocat per tonteries, entre ells també els meus pares. Que ràbia eh? però com diu Esteban...lo important és ser feliços sense els diners, i si venen que vinguen, però no esperar-ho perquè ser millonari és practicament impossible.

Por: Neus Pla | Vida quotidiana | Comentarios (3) | Referencias (0)