Diumenge, 08 de gener de 2006
Trotando voy, trotando vengo
Anit tenia la despedida de Lluís (que se'n va a Irlanda). Vam sopar tots com és típic en el Pavoni i va estar prou bé. El problema es que jo portava cansanci acumulat des de la cabalgata i un mig constipat que poc a poc anava convertint-se en sencer. Per això, no vaig eixir de festa.
Després de sopar (sobre la 1.30h) me'n vaig tornar a ma casa.
Avui m'he despertat i m'he trobat en la sorpresa de que feia un dia preciós, i el constipat encara que segueix, encara tenia la condició de "mig", per això li he cridat a la meua amiga Yolanda per si anavem a montar a cavall i ella encara que també està mig constipada, li ha molat la idea. Yolanda ja és experta en el tema, tenia dos cavalls però els va vendre.
Hem anat a un centre d'equitació d'Alcoi que es dedica sobretot a llogar cavalls per a festes de moros i cristians i a ensenyar als festers que volen eixir de "cabos batidors" en esquadres de negres.
Els diumenges queden a les 10 del matí per esmorçar i després se'n fora pel camp, a donar una volteta.
Jo ja havia dit que em donaren un bon cavallet perquè apenes sé montar i esta era la meua primera experiència fora del picadero. M'han donat una yegua "Negrilla" que ha fet de mi el que ha volgut la molt cabrona!
Anavem en fila i el professor davant, erem uns 7 o 8 i al principi bé, però la meua yegua era la més nerviosa de totes, jo no sé si era perquè sabia que jo no sabia controlar-la bé i la molt lista ha pensat "ara és la meua"!! Se me posava a trotar soles, i lo pitjor és que tornant, com ja era migidia i sabia que el dinar l'esperava...s'adelantava a tots els cavalls...he acabat jo soles a la quinta punyeta davant! i entrant al centre d'equitació s'ha esbarat baixant la costera perquè hi havia fang i m'ha pegat un susto que en realitat, se me'n han anat totes les ganes de montar més a cavall.
Per què em passa tot a mi? tots els demés cavallets s'han portat de categoria i el meu no! i el pitjor és que la última experiència a cavall que vaig tindre va ser l'hòstia també... En les classes d'equitació em van posar el cavall a galopar en corda (nugat pegant voltes) i es veu que no estava ben ensenyat a galopar pegant voltes, va començar a pegar uns salts tipo "Buffalo Bill en el rodeo del Far West" que jo em vaig asustar, però els que em veien més encara! pareixia que estaguera domant un potro descabritat!
Supose que d'aci un temps se m'oblidarà i tornaré a pujar a cavall però per ara ja tinc prou !
Por: Neus Pla | Vida quotidiana | Comentarios (2) | Referencias (0)
Comentarios
Jo només he montat una vegada. Va ser a l'escola de Cortes de Pallás l'últim any que vaig estar de professor de informàtica.
Va vindre un tio de Yátova que es dedica a anar d'ací cap allà amb els seus cavalls i va estar molt bé. Era una també una egua però no era tan cabrona com la teua. Un animalet molt dòcil que va pegar-me quatre voltes al frontó que n'hi ha a eixe col.legi i ja te dic, la veritat és que guay del paraguay. Al pas normal, res de trot, galop o coses perilloses.
swyx | 08-01-2006 16:56:40
La meua egua també debia anar al pas normal...però s'emocionava i trotava (cosa que també comprenc, perquè imagina't que estàs dies i dies tancat...que faries al eixir al camp lliure?).
També canvia molt d'anar en un lloc tancat a un lloc a l'aire lliure, anavem a voltes per la carretera, venien cotxes, persones, 8 egües emocionades...(eren tot egües per a evitar disgustos, això em faltava, que hi haguera un cavall i se li montara a l'egua jeje).
Neus | 08-01-2006 18:21:06
Comentar
