Blog de Noisette

Dilluns, 16 de gener de 2006

Emir Kusturica

Vaig començar en Woody Allen i ara li toca el torn a Emir Kusturica, un altre dels meus directors favorits. Podeu vore una foto d'ell mentres rodava "Gato blanco, gato negro".

Per a començar diré que, segons la meua experiència, les pel.lícules d'aquest director no tenen punt mig, o agraden molt o no agraden gens. A mi em fascinen, però m'ha passat més d'una volta, d'estar mirant una de les seues pel.lícules amb amics, i aquestos no poder ni acabar-les de vore.

Emir Kusturica és un director de cine bosni, nascut en Sarajevo.
Va estudiar en la escola de cine de Praga (la FAMU).

La seua primera pel.lícula "Te acuerdas de Dolly Bell?" (jo no l'he vista) va tindre molt d'éxit (va guanyar el festival de Vènecia i el de Cannes i va estar nominat a un Oscar).
En la pel.lícula "El tiempo de los gitanos" defineix el seu estil: parlar dels aspectes cruels de la vida quotidiana d'una manera lírica, surrealista, còmica, absurda.

En totes les seues pel.lícules la música i els músics són molt importants, ell mateix és músic, des de 1986 és lider de la banda "No Smoking Orchestra" . En totes les seues pel.lícules trobem músics gitans que toquen en festes, bodes o inclús pel carrer o en meitat d'un bombardeig en la guerra dels balcans! Una de les bandes sonores més acertades de música gitana balcànica és la de "Underground", composada per Goran Bregovic (ell va posar de moda la música gitana).
També els animals tenen una enorme importància: es mesclen en les vides dels personatges i formen part de la història, amb ells veiem la fase més absurda o surrealista del director: un porc que es menja un cotxe, una burra deprimida que vol suicidar-se, un gat i un gos que no es soporten, un pavo inseparable del seu amo etc.

Si tendria que definir l'estil de Kusturika diria que és una mescla dels següents ingredients: gitanos, música i músics, animals, locura, surrealisme, bodes i vida quöditiana.

Mentres Kusturika impartia classes de cine a l'Universitat Columbia de Nova York va rodar una pel.lícula en EEUU "Arizona Dream" amb Johnny Deep. En aquesta pel.lícula veiem el seu estil encara que la història passa en Arizona: l'absurde (hi ha una història paralela amb un peix i esquimals de l'antàrtida) la bojeria o els músics (que en volta de ser gitans són mariachis).

Amb "Underground" (1995) va tornar a guanyar la palma d'or del festival de Cannes. Aquesta pel.lícula és la més dura de totes perquè és una metàfora de la història de Yugoslavia des de 1941 a 1991 (amb tres guerres: la segona guerra mundial, la guerra freda i la dels Balcans) i ho afronta d'una manera tragico-còmica, els personatges s'evadeixen de la dura realitat amb la música, les festes, etc. Aquesta pel.lícula és molt complexa (igual que la majoria de pel.lícules de Kusturika).Més avant ja parlaré d'alguna peli en concret perquè tenen moltes coses que contar.
Altres pel.lícules que s'aproximen més a la comedia són: "Gato blanco, Gato negro" (1998) i "La vida es un milagro" (2004).

Per acabar posaré algunes imatges de pel.lícules seues:

El gust per lo absurd (Gato Blanco, Gato negro):

Músics i boda (Underground):

Músics (La vida es un milagro):

Boda (Gato blanco, gato negro):

Animals en Gato Blanco, gato negro (el cerdo que es menja el cotxe):

Animals en La vida es un milagro (la burra suicida):

Underground:en esta foto veiem de tot: músics, els novios de la boda, una cabra etc.