Blog de Noisette

Divendres, 20 de gener de 2006

Cielo Sobre Berlín (Der Himmel über Berlin)

“Les ales del desig” (traducció del títol anglés) o "Cielo sobre Berlín" és una pel•lícula complexa i filosòfica del director Wim Wenders.

Un àngel anomenat Damiel contempla Berlín des de l’estàtua daurada de l’àngel de la pau. Les seues ales es borren mentres ell descendeix als carrers berlinesos per a escoltar els pensaments dels humans. Sols els xiquets poden vore la seua presència perquè ells es pregunten allò que els adults s’han deixat de qüestionar.
Els humans pensen en el temps, en l’espai, en les interrogacions com qui som? Qui hem sigut ? que serà de nosaltres ? L’àngel és etern, existeix abans que l’historia, és esperit pur però desitja viure com un ser humà : sentir l’ olor, el dolor, el plaer, el sabor, veure els colors etc.







Al final Damiel s’enamora de Marion (una trapezista francesa) i decideix convertir-se en ser humà , es deixa caure renunciant a la immortalitat.
Quan és converteix en ser humà s’adona que com ell, hi han altres àngels caiguts (ex àngels) com Colombo (un actor) o Homero (un vell poeta nostàlgic).

Els àngels veuen la vida de color gris (una eternitat frustrada, sense sensacions), quan Damiel es reencarna la veu per primera volta en color. La seua missió és consolar i confortar als humans. Poden sentir els pensaments, ací vos adjunte un pensament de Marion :


¿Qué debo hacer? No pensar en nada más. Solo estar ahí. Berlín, aquí soy forastera y sin embargo, todo es tan familiar. No hay forma de perderse, siempre se llega al muro. Esperaré delante de un fotomatón y saldrá otra en otra cara así podría empezar un cuento. Las caras, tengo ganas de ver caras. Quizá encuentre trabajo de camarera. Esta noche me da miedo. ¡Que idiotez! El miedo me pone enferma, porque solo tiene miedo una parte de mí, la otra no se lo cree.
¿Cómo debería vivir? Quizá no sea esa la pregunta ¿Cómo debería pensar? Sé tan poco….Quizá porque solo soy curiosa. A veces me equivoco pensando porque pienso como si hablara con otra persona. Bajo los ojos cerrados, volver a cerrar los ojos….entonces hasta las piedras toman vida.
Être par les couleurs…Las luces de neón en el cielo del atardecer. El tren de cercanías rojo y amarillo. Nostalgia, nostalgia….sólo necesito estar lista. Nostalgia de una ola de amor que me levante. Eso es lo que me hace tan torpe, la falta de deseo. Deseo de amar. Envie d’aimer.






El missatge de Wender és: la vida és bella per a qui sap vore i apreciar els mil i un petits plaers quotidians que la composen.

L’àngel renuncia a la immortalitat per sentir el que nosaltres sentim diàriament, valora molt el que nosaltres possiblement no li donem tanta importància, com per exemple poder acariciar un gat, estirar els dits dels peus al llevar-se les sabates…

Aquesta pel•lícula va estar rodada en 1987, Alemanya encara estava dividida. Veiem el mur de Berlín, sols els àngels el poden travessar…és curiós perquè dos anys més tard és produiria la seua caiguda…

Por: Neus Pla | Cinema | Comentarios (2) | Referencias (0)