Divendres, 27 de gener de 2006
Les Demoiselles d'Avignon, Pablo Picasso
Les Demoiselles d'Avignon o les Senyoretes d'Avinyò és una de les obres més famoses de Pablo Picasso.
Es diu que la pintura d’avantguardes va néixer en 1906 a Paris i que amb aquesta obra s’iniciava el Cubisme (estil que consistia en allunyar-se de la representació naturalista i aconseguir plasmar la superfície d’un quadre des de múltiples angles, convertint-se en el precursor de l’abstracció i la subjectivitat artística), estil que va tindre una forta inspiració de l’art negre Africà.
Picasso representa el interior d’un burdel del carrer Avinyó de Barcelona..
L’espai, composat per cortines i per una perspectiva trencada, és inexistent. El format té un fort accent vertical. La disgregació espacial portarà com a conseqüència que el quadre deixe de ser la narració d’una història i passe a ser la construcció d’objectes geomètrics que s’ofereixen a nosaltres. La unitat del quadre ha de vindre donada per l’espectador, és la nostra mirada la que els reuneix i la que li dóna sentit.
Steinberg utilitza una metàfora fantàstica al parlar del quadre com una mà, on cada un dels dits que seria cada una de les dones. Son diferents, però tots junts, conformen la unitat de la mà, sent la mirada la que organitza de forma arquitectònica i constructiva el quadre, perquè estes figures no respecten els punts de vista naturalista.
Picasso utilitza cànons estètics de nus femenins, inspirant-se en Miguel Angel, Ingres etc. però els cossos estàn deformats: la dona assentada de l’esquerra presenta a la mateixa volta l’esquena i la cara.
La influència de l’art africà que ha substituït a la orientalista del segle XIX es veu molt clara en les cares de les dos dones de l’esquerra i la dona a l’extrema dreta. Les dos figures centrals (imatges frontals, estàtiques i concentrades) sintonitzen amb el primitivisme ibèric de formes anguloses i esquemàtiques contraposant-se a la sexualitat instintiva pròxima a la bestia de les figures restants. Aquestes dos figures tenen una actitut provocadora que recorda a les banyistes de Cezanne o Ingres.
Les dos figures de la dreta (la prostituta de peu i la sentada) estan influenciades de l’escultura negra africana. Per a Picasso l’art Africà és algo emocional que traspassa els límits de la forma, estes màscares ens produeixen una sensació de por, exciten el sentiment i és l’aspecte que a Picasso li interessa destacar en este quadre. En este primitivisme estaria arreplegant el misteri i lo salvatge que trobem en l’art Africà.
Per acabar, unes imatges on veiem les màscares africanes que Picasso utilitza per a pintar els rostres de les tres dones de la dreta i l’esquerra:
- Senyoreta de l'esquerra - Màscara Dan de la Costa de Marfil:
- Senyoreta plantada de la dreta - Màscara Etoumbi de la República del Congo:
- Senyoreta assentada de la dreta - Màscara Pendé (Mbangu) del Congo:
Por: Neus Pla | Art i cultura | Comentarios (0) | Referencias (0)
Comentarios
Comentar
