Dimarts, 31 de gener de 2006
Fa una estona estava mirant per primera volta el programa "El loco de la Colina", Jesus Quintero estava fent-li una entrevista a Victoria Abril i al final ella ha cantat una canço anomenada "Tu verras".
A pesar de que la interpretació ha sigut un poc nula, m'ha agradat molt la cançò i ara la meua mula preferida me l'ha està transportant.
La cançò és de Claude Nougaro, un cantant francés especialitzat en jazz i música brasilenya.

Ah, tu verras, tu verras
Tout recommencera, tu verras, tu verras
L'amour c'est fait pour ça, tu verras, tu verras
Je ferai plus le con, j'apprendrai ma leçon
Sur le bout de tes doigts, tu verras, tu verras
Tu l'auras, ta maison avec des tuiles bleues
Des croisées d'hortensias, des palmiers plein les cieux
Des hivers crépitants, près du chat angora
Et je m'endormirai, tu verras, tu verras
Le devoir accompli, couché tout contre toi
Avec dans mes greniers, mes caves et mes toits
Tous les rêves du monde
Ah, tu verras, tu verras
Tout recommencera, tu verras, tu verras
La vie, c'est fait pour ça, tu verras, tu verras
Tu verras mon stylo emplumé de soleil
Neiger sur le papier l'archange du réveil
Je me réveillerai, tu verras, tu verras
Tout rayé de soleil, ah, le joli forçat!
Et j'irai réveiller le bonheur dans ses draps
Je crèv'rai son sommeil, tu verras, tu verras
Je crèv'rai le sommier, tu verras, tu verras
En t'inventant l'amour dans le cœur de mes bras
Jusqu'au matin du monde
Ah, tu verras, tu verras
Tout recommencera, tu verras, tu verras
Le diable est fait pour ça, tu verras, tu verras
Je ferai le voyou, tu verras, tu verras
Je boirai comme un trou et qui vivra mourra
Tu me ramasseras dans tes yeux de rosée
Et je t'insulterai dans du verre brisé
Je serai fou furieux, tu verras, tu verras
Contre toi, contre tous, et surtout contre moi
La porte de mon cœur grondera, sautera
Car la poudre et la foudre, c'est fait pour que les rats
Envahissent le monde
Ah, tu verras, tu verras
Tout recommencera, tu verras, tu verras
Mozart est fait pour ça, tu verras, entendras
Tu verras notre enfant étoilé de sueur
S'endormir gentiment à l'ombre de ses sœurs
Et revenir vers nous scintillant de vigueur
Tu verras mon ami dans les os de mes bras
Craquer du fin bonheur de se sentir aidé
Tu me verras, chérie, allumer des clartés
Et tu verras tous ceux qu'on croyait décédés
Reprendre souffle et vie dans la chair de ma voix
Jusqu'à la fin des mondes
Ah, tu verras, tu verras
Ah, ya verás, ya verás
todo volverá a empezar, ya verás, ya verás
el amor está hecho para eso, ya verás, ya verás
no haré mas el tonto, aprenderé mi lección
en el final de tus dedos, ya verás, ya verás
tendrás tu casa con tejas azules
encruzijadas hortensias, palmeras llenando el cielo
inviernos crepitantes, cerca del gato angora
Y no me dormiré, ya verás, ya verás
con el deber cumplido, dormido muy contra ti
con mis graneros, mis bodegas y mis techos
en todos los sueños del mundo.
Ah, ya verás, ya verás
todo volverá a empezar, ya verás, ya verás
la vida está hecha para eso, ya verás, ya verás
ya verás mi pluma emplumada de sol
nevar sobre el papel arcángel del despertador
me levantaré, ya verás, a verás
todo iluminado por el sol
y iré a despertar la felicidad en sus sábanas
reventaré su sueño, ya verás, ya verás
reventaré el somier, ya verás, ya verás
y inventado el amor en el corazón de mis brazos
Hasta la mañana del mundo.
Ah, ya verás, ya verás
todo volverá a empezar, ya verás, ya verás
el diablo está hecho para eso, ya verás, ya verás
haré el golfo, ya verás, ya verás
Beberé como un agujero que vivirá y morirá
me recogerás en tus ojos de rocío
y yo te insultaré en el vidrio roto
estaré loco, furioso, ya verás, ya verás
contra ti, contra todos y sobretodo contra mi
la puerta de mi corazón tronará, saltará
ya que el polvo y están hechos para las ratas
invadiendo el mundo.
Ah, ya verás, ya verás
todo volverá a empezar, ya verás, ya verás
Mozart está hecho para eso, ya verás, ya verás
verás nuestro niño estrellado de sudor
dormirse amablemente a la sombra de sus hermanas
y volver a nosotros centellando de vigor.
Verás mi amigo en los huesos de mis brazos
agrietarse el final de la felicidad de sentirse ayudado
ya verás, querido, encender las claridades
y verás todos los que se creían difuntos
reanudar la respiración y la vida en la carne de mi voz
hasta el final de los mundos.
Por: Neus Pla | Lletres de cançons i poemes | Comentarios (0) | Referencias (0)