Blog de Noisette

Dissabte, 11 de febrer de 2006

Festes de Bocairent 2006

No volia escriure fins que no acabara els exàmens però la temptació és més forta que les meues ganes d’estudiar...buff...estic saturada...
Vaig a contar les festes de Bocairent d’una forma més breu que el Swyx, en un article ho contaré tot (i amb foto reportatge inclòs).

Feia temps que em deien d’anar a tocar a festes de Bocairent però sempre m’havia coincidit en exàmens, sols havia anat a tocar en l’entrà i en entraetes.
Aquest any - encara que no deuria haver anat tenint dos exàmens per acabar la carrera- no vaig poder resistir a dir que no.


1 de febrer: primer dia

El primer dia vam anar sobre les 9 de la nit i va ser el rencontre de músics de diferents pobles els quals feia temps que no veia i també vaig conèixer a alguna gent que no tenia el plaer d’haver coincidit abans. En total erem músics d’Alcoi, Xixona,Busot, València, Alcoi, Castelló de Rugat, Otos, Gandia, Ontinyent, Montixelvo, Quatretonda, etc.
El lloc on es quedàvem a dormir no estava gens malament perquè estava just baix de la comparsa “Els Zuavos”, tenia calefacció, dinàvem i sopàvem en la mateixa comparsa, i els xics tenien unes lliteres de ferro forjat molt altes que molaven un ou!

Vam començar bé les festes ja que se’n va anar la llum...vam tindre un sopar molt romàntic a les llums de les veles i després també vam tocar en la comparsa sense llum.
L’entraeta la vam fer prompte i va ser curteta. Vam tocar Tino Herrera i Creu Daurà. L’entrada a la plaça de l’ajuntament va ser graciosa perquè estava completament fosca (feia por i tot) i vam haver de tocar “Creu Daurà” a fosques, era pràcticament impossible llegir els papers.

Eixa nit se’n vam anar de festa i per a mi va ser la més forta, primer vaig estar en les Covetes amb els d’Alcoi (Quico, Julio i Vicent) i Juan Angel alias Juan Pluma (després contaré la història) i com sols hi ha dos pubs en Bocairent no vam tindre una altra elecció que anar al Tramussol. Allí ja em vaig quedar amb Jose, Alan, gent que tocava en la banda la Canal de Bolbait, i altres músics. A lo tonto vaig pillar bon pet.



2 de febrer: dia de les entraes

Aquest dia va ser dur perquè sols vaig dormir 3h i no vam tindre massa temps per a descansar...damunt vaig fer tres entrades! Pel matí mig de resaca vam tocar el insigne pasdoble alcoià “Mi Barcelona” i per la vesprada una entrada cristiana amb Tino Herrera i Creu Daurà, la segona mora amb el Moro del Sinc i la tercera tocant pasdobles...va ser la pitjor perquè no paràvem de tocar i es va fer doble llarga que les altres dos. Per la nit de seguida em vaig gitar perquè estava feta pols.



3 de febrer: Sant Blai

Era el dia del patró de Bocairent. Vam fer la diana, acompanyaments a misa...i per la vesprada el gran acte: el piquete dels Suavos!
De repent eixien suavos de baix de les pedres (hi haurien uns 500 o més) i ale! a pegar voltes a Bocairent tocant una i altra volta la marxa del Suavo...com no es pegadisa ni res...en el principi tots cantaven “sempre que estic calent, són festes de Bocairent!” (no se qui s’ha inventat això...). Lo únic que va valdre la pena de fer el piquete va ser pels dos cubates de bombay safir en nòrdic i per els pastissos que ens van convidar.
Després vam tocar la processó on tots cridaven "Vítol!Vítol" o algo paregut... i quan es va acabar va ser un moment crític perquè estava començant a ploure i ens van fer esperar-se en el carrer més d'una hora, a les 10 de la nit en un fred de collons!...total per arreplegar als Suavos i tornar-los a casa.
Damunt eixa nit també se’n va anar la llum i vam sopar (una altra volta de forma romàntica a la llum de les veles) un sopar "exquisit" a base de carn en salsa i roses... i amb una tuna i tot! de repent entra Juanlu en la guitarra amb un sèquit de cantaors amb veles cantant “clavelitos”, “si tu me dices ven” i altres cançons populars.
S’estava molt bé allí amb tanta animació però jo me’n vaig anar perquè amb tanta foscor m’estava adormint i em vaig perdre el pet instantani de Juan Pluma (moment on el van apodar) que es va beure en mig segon una botella d’herbero. A partir d’eixe moment Juan Pluma es faria un personatge molt singular i volgut en les festes de Bocairent.
Eixa nit me’n vaig anar primer a sentir una orquestra on tocava un saxofonista molt bo, després me’n vaig anar als Moscaters a fer-me un herbero i d’allí a Les Covetes. No m’ho vaig passar ni bé ni mal, estava cansada, no vaig beure massa i estava en una banda que no era la meua i em sentia un poc fora de lloc...deuria haver-me quedat amb els de la meua banda que amb la tonteria de la tuna, Juan Pluma i altres coses s’ho van montar bé eixa nit.


4 de febrer: al.lardo i el meu aniversari!

Vam començar tocant “Suspiros del Serpis” en la diana, ja tota la banda em va felicitar. Després en l’esmorçar em van tocar la cançó de “cumpleaños feliz” i tots els de la filà em van cantar, va vindre uno dels personatges festers i em va regalar un xubasquero de plàstic! Bon regal perquè eixe dia estava plovent. I van començar a cridar tots “que se besen!” jo morta de la vergonya i res, em va pillar com si em pegara un bes de pel•lícula (en realitat no ho va fer, era un iaio!) i tots els festers fent fotos...i res, després també em van regalar (a totes les xiques) un tanga de colorets.
Com es va suspendre mig acte de l’al.lardo en volta de gitar-se (jo m’havia fet mil cafés) vam començar a fer ruido on dormiem amb la percussió, jo em vaig apoderar d’uns plats i allí vam estar fent el tonto un rato. Va estar bé perquè els festers ens van portar unes botelletes de café licor.
Vam tocar en l’alardo, vam dinar i després vam anar a tocar a un localet on ens van convidar a un cubata per tocar “Granada Bonita” i “En er mundo”.
Després vam vore la cremà de la Mahoma (un ninot moro...i després s’enfaden perquè els danesos el caricaturitzen...aci el cremem i li peguem granerades!) i vam anar a sopar.
Per la nit vam tocar en la retreta tota l’estona “Abba gold” mentres els festers tiraven una revista xicoteta satírica, es burlaven de les inmobiliaries, etc.

Després es vam quedar bevent i cantant tota classe de cançons en el local (amb Juanlu en la guitarra) i com hi havia disco-mobil en els Suavos es vam quedar allí ballant i fent el mono. No vaig beure res, però m’ho vaig passar de puta mare fent piruetes i tonteries amb Juanjo (ell fa molta gràcia ballant i fent tonteries).


5 de febrer: últim dia

L´últim dia va ser el millor, em vaig riure un montó!
Tot va començar quan per primera volta em vaig canviar de lloc per a esmorçar (normalment esmorçava en la primera taula) i esta volta em vaig assentar en la segona taula amb Jaume, Alex, Juan Pluma, David, Toni, Gabriel i no recorde qui més estava per allí...total que van començar a partir-se el cul de mi perquè deien que m’havia sentat allí perquè la meua tàctica era arrassar en el menjar i com ja estava quedant-se evident en l’altra taula...per culpa d’això em van traure l’apodo “Neus Farteres”. Em vaig riure molt.
Després a migidia li vam fer un petit acte d’homenatge a Juan Pluma entregant-li un “dipluma” honorífic.
Dinant no vaig poder arrassar massa perquè no anava per bandejes sinò per plats...i després en volta de dormir es vam quedar uns quants (Gabriel, David, Mario, Tamara, Toni, Pura etc.) bevent herbero i desvariant...jo debatint amb tots de com seria el meu futur pasdoble “Quina va?”... vam aplegar a la conclusió de que seria un pasdoble guerrero torero i que tendria una dedicació “en agraïment a l’herbero de Bocairent”. Després Tamara va començar a desvariar dibuixant sèpies, calamars i pulpos...(i altres especies marítimes), cada animalet era una persona però encara que vaig fer una foto a l’obra artísitca espontànea que va crear en un mantell, no he aplegat a desxifrar-la.
Ja vam continuar en el catxondeo tota la vesprada fins a que l’últim pascarrer ens va destroçar, era super llarg...i després en el berenar-sopar ja estava morint-me del cansanci.
Però bé, han sigut unes festes molt divertides encara que han tingut dures conseqüències: un constipat que no se’n va, dos exàmens retrasats, una bronca amb una professora (perquè no volia canviar-me l’examen...) etc.


Per acabar vos adjunte el foto-reportatge:



Primera nit en el Tramussol amb un remix de músics de diferents bandes:





Foto de casi tota la banda de Montixelvo:






"Pasa la tuna en los Suavos cantando muy quedo romances de amor"!!!jejeje






Amunt eixes percussionistes! ole!!





Dipluma honorífic entregat per Alex i Jaume al molt honorable Juan Pluma:





Gran obra d'art conceptual executada per la gran artista Tamar! tècnica i suport: mantel de paper de bar, boligraf dels zuabos i herbero de bocairent.





El moment de l'herbero:





Per acabar una foto del moment post-herbero!

Por: Neus Pla | Vida quotidiana | Comentarios (9) | Referencias (0)