Blog de Noisette

Dilluns, 27 de febrer de 2006

Cap de setmana en Alcoi

Fa temps que no escribia a la Bitàcora per problemes tècnics que pareixien no solucionar-se mai.

Aquest cap de setmana després de bastant temps vaig estar en el meu poble natal Alcoi (que te costeres i ponts i música de telers).
La veritat era el cap de setmana menys indicat per passar-lo en Alcoi ja que m'havera agradat anar a les Carnestoltes de Pego (o de Cadis, Tenerife, Rio de Janeiro jeje) però teniem el concert de cloenda del centenari en la banda i no podia fallar ja que estrenàvem una obra que havíem encarregat a Ferrer Ferrán. En teoria la cosa prometia: concert, sopar, festa...però van tindre la meravellosa idea de camviar-lo a diumenge pel matí així que ni sopar ni festa.

El divendres en teoria voliem quedar tots els joves de la banda per a sopar però per falta de coordinació i de posar-se d'acord no vam quedar i me'n vaig anar a sopar amb Annabel, Esteban, Jose Luis i després es vam juntar en Quico i Xumaca. La veritat es que m'ho vaig passar molt bé però vaig fer el gran error de fer-me dos casallles i a la segona vaig caure...buf, feia temps que no aplegava a eixos límits...però em vaig recuperar prompte i vaig acabar bé la nit.

El dissabte per la vesprada vam tindre assaig general i va vindre Ferrer Ferràn a escoltar l'obra (ja que al final no podia vindre al concert) i diu que s'havia quedat molt impressionat perquè la tocàvem molt bé...no em va impressionar, ja va passar el mateix aquest estiu quan vam estrenar Gènesis d'Arnau Bataller. Les bandes d'Alacant no tenim massa bona reputació ja que la majoria són més de carrer (per a tocar a moros i cristians) i la meua banda és de concert i prou bona però no es tan coneguda com la de Muro, la de Xixona, Campello ect.

Al final l'obra de Ferrer Ferràn es diu "Suite Sincrònica" (perquè està encarregada per a celebrar el primer centenari de la banda) i la veritat és que està molt xula, encara que és de l'estil d'ell (res de nou a les altres obres que ja ha composat. A l'hora de fer un solo de saxo casi vaig estar més nerviosa en l'assaig que en el concert perquè ell estava tota l'estona modificant coses i si, em va dir que havia de tocar-lo més dramàticament, com si plorara a algú...era curiòs, els solos estaven en la part lenta, una música melòdica i molt bonica amb solos de trompa, flauta, flautí, obòe i fagot i a qui li toca tocar el solo dramàtic? a mi!

També ens van ensenyar la nova pàgina web de la banda i mola molt la introducció perquè han posat el final de Gènesis que vam tocar este estiu en el Palau de la Música.


El diumenge teniem assaig a les 9.30 del matí...les xiques anavem vestides de nit ...anant a l'assaig pareixia més que tornarem de festa i damunt un montó de gent disfressada que tornava de festa.
El concert va estar bé però un poc massa rollero...tot ple de discursos, sobretot el discurs del president honorífic de la federacio valenciana de bandes, mare de deu quin rollo ens va pegar! No vam tocar massa (ja que tot eren rollos jeje): Andante y Polonesa de Joan Cantó, UMDA (la marxa mora de Ferrero dedicada a la banda), Suite Sincrònica i per acabar el pasdoble "Cent anys d'Unió" que ens ha fet Rafel Mullor.

Després ens van convidar a un cocktail (en menjar i beguda) i vam estar bevent i fent el tonto, com es típic es vam fer tots els joves la foto amb el director dient en volta de patata Posali! posali! (una història llarga d'explicar). Ja no vam dinar perquè haviem menjat prou i vam anar a un bar a seguir bevent i de bar en bar fins a les 9 de la nit. La veritat es que m'ho vaig passar molt bé, va haver molt bon rollo entre tots (cosa que feia temps que no passava).


Per acabar vos pose alguna foto del concert i del cocktail:

Por: Neus Pla | Vida quotidiana | Comentarios (5) | Referencias (0)