Dimecres, 22 de març de 2006
Un dia d'estos pedré el cap!
Estic cansant-me de ser tan despistada i desastre... Tinc una gràcia enorme per a perdre ulleres de sol, mòbils i atrils de carrer.
Justament fa un any, en Falles, em van robar el mòbil...Estava de festa pel Carme i de repent ja no estava en el meu bolso. Tenia un per a passar del pas i en maig em vaig comprar el que tenia ara: un nokia de puta mare en radio, mp3, video, foto etc.
Després en estiu com havia cobrat de tocar en varios pobles, vaig anar a la caça i captura d'unes ulleres de sol. Va ser un fechazo, amor a primera vista quan vaig vore aquelles ulleres de sol de pasta de Pierre Cardin en Bonaire...damunt super barates per a ser de marca.
La qüestió és que en menos de dos setmanes m'he quedat sense ulleres i sense mòbil!
Les ulleres (igual que el mòbil) les vaig perdre de la manera més tonta del mòn: Tornava de Paris, m'havia alçat a les 5.30 per a pillar l'avió, aixi que anava mig atontada...vaig agafar l'autobús que va de l'aeroport a l'estació de tren i com que estava sentada davant, només aplegar vaig baixar pitant sense adornar-me que em deixava allí una motxila.
Només adonar-me vaig tocar a l'aeroport i em van posar en contacte en l'empresa de Fernanbus i em van dir que tenien la motxila.
Encara que estava en Alcoi me'n vaig anar aposta a Aldaia a per ella. Quina sorpresa em vaig donar?? que estaven totes les coses de la motxila (llibres, una bufanda, una revista, unes pintures per a pintar porcelana, una colonia, el maquillatge etc.) menys les meues ulleres!!!!
Ara que ja començava a recuperar-me de tal trauma (estic exagerant clar jeje) perc el mòbil d'una forma més tonta! més bé, ha desaparegut en circunstàncies extranyes!
Tenia hora en radiologia a les 9.30 del mati. M'he alçat en el despertador del mòbil i he anat alli. En cap moment m'he tret el mòbil del bolso. M'han fet passar a un vestuari per a llevar-me la roba i m'he deixat tot alli, pero estava tancat en clau..., m'han fet les radiografies i després m'he vestit. Eixint de l'hospital m'he adonat que no tenia el mòbil però he pensat que me'l hauria deixat en casa...era impossible haver-lo perdut alli perquè ni l'havia tret del bolso.
Vinc a casa i no estava, jo tocant-me, sonava...però en casa no...ni en el cotxe ni rien de rien...damunt ningú m'agafava el telèfon.
He tornat a l'hospital, he preguntat i no estava...he tornat a casa, he tornat a buscar...he tornat a l'hospital per si estava per on havia aparcat, tampoc...Al final he anat a una tenda, m'han camviat la targeta SIM i m'han endosat un altre mòbil en contracte d'eixe d'un any i mig...però hi havia un problema en les dades bancàries i al final no me l'he quedat.
La conclusió que tinc és que encara que fot quedar-se sense mobil em dol més haver perdut les ulleres. Perquè a mobil muerto, mobil puesto! i les meues adorables ulleres eren inimitables i dificil de tornar-les a trobar igual...i ademés, totes eixes mariconades de mp3, camara, video ect. són això: mariconades. Perquè en realitat si vols escoltar música pel carrer és millor un reproductor mp3 i les fotos dels mòbils són prou penoses.
Por: Neus Pla | Vida quotidiana | Comentarios (2) | Referencias (0)
Comentar
