Dilluns, 27 de març de 2006
Eau de Tellinne
Per fi puc escriure al blog... La veritat es que estic prou descontenta amb Bicatoras perquè últimament va molt mal. Ni es pot escriure bé ni es pot llegir bé.
Aquest cap de setmana no ha sigut res de l'altre mòn però per a variar no he parat ni un segon...
El divendres me'n vaig anar a València. Una excusa per a fugir d'Alcoi.
Ho senc, però no m'agrada viure en el meu poble, bueno, ja ho explicaré més tard.
Vam anar a sopar a un restaurant búlgar-grec que havia vist en la guia lanetro. Quan vaig aplegar la veritat es que per fora no tenia molt bona pinta...em pareixia com un lloc més de kebabs, però després al entrar vaig vore que no era tan cutre i es va plenar de gent en un moment. Era barat i posaven uns megaplats impossibles de devorar. Però molt bé. Després vam anar al cine per vore "Good night. Good luck" i molt bé. Una pel.li de pensar i d'estar atent perquè casi tot eren dialegs però amb una posada en escena molt elegant i currada.
El dissabte vaig dinar amb Bea i se'm vam vindre cap Alcoi. Havia d'estar a les 16.45 en la banda perquè em tocava carregar, però quan estavem eixint de València m'adone que m'havia deixat el mòbil en el pis (m'havia acostumat a viure sense mobil per dos dies!)...em va tocar pegar la volta per a agafar-lo: vaig aplegar tard ...
Teniem un concert igualet el dissabte en la Llana i el diumenge en el teatre dels Salesians. Massa pesat...perquè el concert no era curt ni res, i damunt els assatjos, carregar i descarregar...
Vam tocar el concert de la LLana...tot un éxit perquè ho tocavem tot a segona vista com a molt...
Després em van pegar el puro corresponent per no haver carregat i em va tocar ajudar a descarregar i pringar-me a carregar el diumenge pel mati. La única ventaja de tocar en la Llana es que teniem tots els cubates pagats i es no es vam quedar curts...
Després vam anar a sopar Esteban, Bea, Raul, Jose Luis i jo. Va estar bé...exceptuant l'anècdota de la nit: l'Eau de Tellines. La cambrera em va tirar damunt el plat de Tellines!!!!!!!! després feia jo una oloreta més bona a almeja...ja sabeu, si voleu que les vostres novies no vos enganyen regaleu-li "Eau de tellinne" i espantaran a tot bitxo que s'acoste al voltant!
En el bar em van dir que tenien un segur a tercers i em pagaven la perruqueria...ja vorem si demà vaig i m'entere, perquè la nit me la van donar.
Vam anar a ballar un poquet però entre que es va fer tard el sopar i el cambi d'hora de seguida es van fer les 4 del mati i jo debia estar carregant a les 9... ja contaré el meu desinterés per Alcoi un altre dia perquè açò es fa llarg.
El concert del diumenge bé...vam tocar el pasdoble de Rafa Mullor "Cent anys d'unio" i ens el va dirigir, i una marxa mora nova que es diu "L'Ereta dels Moros" de Hugo Chinesta, que també ens la va dirigir.
Altres peces: Una de cal i una altra d'arena (marxa mora d'Esteve), Catarsis, Cid, Berberisch de Ferrero, Guitarra Espanyola (un pasdoble prou xulo),Laia (de Francisco Valor, el mateix compositor que Creu Daurà), i ja no me'n recorde que més...
L'anècdota del dia va ser un home desconegut que va vindre en el descans per a donar-me la enahorabona perquè tocava molt bé el saxo...ah...no se...havia tocat el solo de corno inglés de Catarsis però amb un altre saxofonista per a que es sentira més...si no ha sigut per això, perquè en totes les altres peces tocava igual que els demés i a tercera vista, cosa que no s'hem lluit massa i algun sostenido o becuadro s'hem inventat...
Per la vesprada vaig estar en casa d'Esteban i molt guai perquè vam estar provant cosetes en el seu estudio de música i gravació. Tot va començar una desocupada vesprada de juny en València que vam traure la versió de la cançò "Quando, Quando, Quando" de Michael Buble i Nelly Furtado i la vam gravar en el meu benvolgut mòbil perdut amb una guitarra elèctrica i cantant a duo. Ara, ja tenim mètodes més professionals, i estem fent proves. Un altre dia començarem a gravar tomes i les mesclarem (posarem les parts més bones de cada toma) i la meua idea es penjar-ho en el blog quan estiga acabat. Però farà falta molt d'esforç i moltes tomes perquè Esteban canta prou bé però jo no, sé afinar però no se cantar bé, aixi que espere que la nova tecnologia faça miracles!
Por: Neus Pla | Vida quotidiana | Comentarios (0) | Referencias (0)
Comentarios
Comentar
