Diumenge, 02 de abril de 2006

Avui vaig a parlar-vos de la meua cantant grega preferida: Eleftheria Arvanitaki.
Va escomençar cantant rembetika (música tradicional grega que va sorgir en els inmigrants grecs que van ser expulsats d'Asia Menor en els anys 20) però prompte es van adonar del seu talent i la seua veu i va començar a fusionar la música grega tradicional amb l'expressió de les composicions actuals. En 1991 amb el disc "Menos Ektos" es va donar a conéixer internacionalment. Una de les seues cançons més famoses és "Dinata, Dinata".
Encara que no he sentit tota la seua discografia, si he de triar d'ella algunes cançons em quede amb: "Gia ton matión sou xróma" (por el color de tus ojos), "Lógia pou fílaga" (palabras que guardaba), "Sodade" (duo amb Cesaria Evora) i "Ta kormia kai ta mahera" (Los cuerpos y los cuchillos).
Vos aconselle que la descobriu vosaltres mateix en la seua pàgina web, està en espanyol i podeu sentir cançons i vore videos com "Dinata, Dinata" i "Gia ton matión sou xróma".
Per acabar vos adjunte la lletra en grec i espanyol de la cançò "Logia pou filaga" (Palabras que te guardaba):
Λόγια που φύλαγα
Φώτα που σβήνουν, πόλη που ξυπνά
άστρα και φεγγάρια χλωμά.
νύχτα που φεύγει, ρίγος πρωινό
κι ένα όνειρο ζωντανό.
Ήσυχη θάλασσα, γλάροι λευκοί
μόνον εμείς στην ακτή
χρόνια σε γύρευα, λόγια που φύλαγα
σου ψιθυρίζω στ' αυτί.
Νύχτα βάλσαμο, μέρα βάσανο
μα εσύ δε λες να φανείς
όνειρα έσπειρα, όνειρα θέρισα
και δε μου φταίει κανείς.
Ήσυχη θάλασσα, γλάροι λευκοί
ούτε ψυχή στην ακτή
όνειρα έσπειρα, όνειρα θέρισα
κάποτε κάποιο θα βγει.
Φώτα που σβήνουν, όνειρα μισά
σπίτια και φανάρια σβηστά
μπρος στον καθρέφτη πάλι θα σταθώ
σαν παράθυρο ανοιχτό
άβαφο πρόσωπο, βλέμμα γνωστό
έμαθα να σ' αγαπώ
χρόνια σε γύρευα, λόγια που φύλαγα
είναι καιρός να σου πω.
Palabras que te guardaba
Las luces se van apagando, la ciudad despierta,
las estrellas y las luna palidecen
el temblor de la mañana huye de la noche
y yo viviendo un sueño:
Mar en calma, gaviotas blancas
yo sola en la orilla,
te busqué durante años,
susurro en tu oido las palabras que te guardaba.
La noche es un bálsamo
el día es una tortura
pero todavía no has aparecido.
Sembré sueños, coseché sueños
y a nadie puedo culpar.
Mar en calma, gaviotas blancas
no hay ni una alma en la orilla,
sembré sueños, coseché sueños,
y alguno podrá hacerse realidad.
Luces que salen, medios sueños,
casas y semáforos encendidos.
Estaré otra vez ante el espejo
como una ventana abierta.
Cara sin maquillaje, mirada fija,
he aprendido a quererte,
te he buscado durante años,
ya es la hora de decirte las palabras que te guardaba.
Por: Neus Pla | Art i cultura | Comentarios (1) | Referencias (0)
Hola Neus.
Sóc de València, i un dia, perduda per la web vaig acabar al teu blog.
Em va cridar l'atenció aquesta cantant grega, i em vaig dir: vaig a baixar-la de l'emule a veure si m'agrada o que. I la veritat és que si! em dóna un bon rollet.
Sols volia comentar-t'ho!!!
Jana | 07-04-2006 22:28:35