Blog de Noisette

Dilluns, 03 de abril de 2006

2046

Estic escribint en un document word (després faré un copia-pega) perquè aquest matí, després d’haver escrit durant una hora sobre aquesta pel•lícula se m’ha borrat tot sense voler!
Com comentava avui Swyx en el seu blog, ahir va ser un diumenge prou simpàtic perquè vam anar a dinar, i després aprofitant que el restaurant estava al costat del meu videoclub preferit de València (tenen tot tipus de pel•lícules), vaig alquilar dos pel•lícules: Los reyes del mambo i 2046.
Per la vesprada vaig vore la primera i a l’hora de sopar vaig vore 2046 (després de la farterà que m’havia pegat en Pizza Roma no vaig voler sopar).





Aquesta pel.lícula és la continuació de “In the mood for love” (Deseando Amar) del director xinés Wong Kar-Wai.
Aquesta pel•lícula em va agradar moltíssim per dues coses: pel seu estil elegant d’imatges i música (una banda sonora molt encertada i sorprenent perquè utilitza boleros com “Quizás, Quizás, Quizás” o “Aquellos ojos verdes”) i perquè la història em va marcar molt, quan es va acabar la pel•lícula em vaig quedar super afectada, em va donar molt a pensar...i jo crec que les bones pel•lícules són aquelles que et fan pensar.

In the mood for love conta la història d’amor entre Chow Mon Wan (Tony Leung) i Su Li Zhen (Maggie Cheung). A pesar de que aquesta pel.lícula és molt sòbria eròticament (tot al contrari que 2046) és molt intensa, mai apleguen a consumar el seu amor encara que queden per a vore’s en una habitació d’hotel, concretament la 2046 (que donarà titol a la següent pel.lícula).

En 2046 veiem que l’home timid d’abans s’ha convertit (després d’un amor frustrat) en un home cínic, aficcionat al joc, la beguda i les aventures passatgeres amb les dones. Evita l’amor per no tornar a sofrir. També 2046 és el nom d’una novela que ell escriu inspirant-se en les dones que l’han marcat en la seua vida, és una novela futurista però en realitat es un retorn personal al seu passat.

És una busca infructuosa de la dona que reemplace els records de l’amor de la seua vida. Chow troba a Su Li dividida en tres: el cos —Bai Ling (Zhang Ziyi, protagonista de Memorias de una Geisha), una jove impulsiva que s'enamora irremeiablement d'ell—, la ment —Wang Jing Wen (Faye Wong), la sensible filla de l’amo de l'hotel, i escriptora aficionada, a la que Chow ajuda en la seua relació amb un nóvio japonés que compta amb l'oposició del pare, com si amb això expiara culpes i saldara comptes pendents— i el nom —una altra Su Li Zhen (Gong Li), tafur professional anomenada “L'aranya negra”, potser la més conscient del seu ingrat paper en la funció— , totes elles marcades per la fatalitat i cap de les quals aconseguirà satisfer l'impossible: que Chow recupere allò que va quedar tan arrere.

En 2046 també et fa pensar, et fa viure els sentiments dels personatges. El que més m'ha marcat de la pel.lícula és l'història que té Chow amb Bai Ling (la de Memorias de una Geisha), aplegues a sentir el mateix sofriment d'ella, com pot ser ell tan cínic al vore que ella realment està enamorada i ella, tan masoquista per aguantar-lo.

Aquesta pel.lícula continua el mateix estil estètic i musical de “In the mood for love”, continuen els boleros com “Perfidia” però com a novetat introdueix aries d’ópera, insistint amb molta freqüència amb “Casta Diva” de l’òpera Norma de Vicenzo Bellini (acompanyant a les escenes de la filla de l’amo de l’hotel).

Per acabar algunes fotos de 2046:


Hotel on viuen:





Bai Ling:






Baig Ling i Chow:






Su Li Zhen (el seu amor frustat) que apareix en la seua novela futurista 2046 com un androide.

Por: Neus Pla | Cinema | Comentarios (5) | Referencias (0)