Blog de Noisette

Dijous, 13 de abril de 2006

Buscant pis a Paris

Aquestes últimes setmanes he estat buscant pis a Paris via internet (la única forma d'encontrar pisos per a compartir amb altra gent) i no trobava res interessant perquè o no em venien bé les dates, o el preu era excesiu, el barri no m'agrava, ect. ect.

Ahir havia quedat per a prendre una cervesa després de sopar, però estava super cansada i vaig anular la meua cita.

Abans de dormir com de costum vaig estar navegant una estona per internet i em veig que algu no conegut m'agrega al messenger i tenia un e-mail també.
Era una proposició per a compartir pis i la veritat molt temptadora...un pis de 100 m2, nou, en una zona prou xula de Paris,preu raonable per a ser Paris (en Espanya seria carissim), amb tot tipus d'electrodomèstics, i lo millor...una piscina climatizada que en estiu l'obrin i una sauna!! compartida amb els veins, per supost.
Total que em vaig posar a parlar amb la xica, una francesa, i em va contar que havien compartit pis aquest any amb dos erasmus i en juny se'n anavem però que durant el mes de maig podia quedar-me en el comedor però sense pagar, ect. que seria per a compartir amb ella, un xic francés i buscariem un altre xic.
La qüestió es que vam estar parlant i parlant fins a les 2 del mati, una tia de puta mare, i aparentment el pis també de puta mare, comunicat directament amb la feina, i un pis d'estudiants on sovint fan festes i on vaig a coneixer un munto de gent.
Hem quedat que el 26 d'abril que vaig quedarem per a coneixer's en persona i que eixe dia o el seguent ja em puc quedar i decidir per mi mateixa si vull quedar-me o no, però pel que veig, estarà de puta mare.

No vull fer-me massa ilusions a vore si al final em deixaren plantada, però pel que veig hi han moltes possibilitats de quedar-me alli i ademés crec que aquesta sort es merescuda perquè jo he fet moltes coses per els estrangers que han vingut a viure amb mi (sense coneixer a Verena me la vaig endur una setmana de vacances, li vaig deixar dos setmanes la meua habitció a Rachel fins a que es lliurara la meua ect.) i em toca tindre la sort que no vaig tindre l'any erasmus a Paris que em va tocar viure amb un francés mig autista.

Por: Neus Pla | Vida quotidiana | Comentarios (0) | Referencias (0)