Blog de Noisette

Dilluns, 24 de abril de 2006

Festes d'Alcoi 2006

Per Alcoi i per Sant Jordi avant l'entrà!!! pum pum xim pum xim pum!!!!

Un any més les festes del meu benvolgut poble han estat de categoria! La veritat es que tenia por de no disfrutar-les per tindre el cap en que me'n vaig a Paris...però no!! jeje.

El dia dels músics pel matí com de costum m'ho vaig deixar tot a última hora i vaig anar de cul...que si busca el trage de moro, que si no tinc calcetins marrons llargs, ves a comprar-los, deixar-ho tot en casa de la meua germana...
Ho vaig acabar tot a les 14.00 i ma mare em portava al dinar de la banda però al final em vaig passar abans pel local. Menos mal! perquè havien cambiat de restaurant i jo sense saber res! ja em veia jo soles esperant a la resta de la banda en el restaurant que tots els anys haviem anat!
El dinar va estar molt bé. Tots super animats, tocant, ballant...feia temps que no hi havia tanta germanor...però eixa germanor se'n va anar ben prompte i en els de la banda va ser un poc xungo, que si discussions, tensions de clima...per això vaig evitar un poc la banda.
En el pascarrer vam tocar "Cent anys d'Unió" a tota hòstia, crec que vam tardar 5min a aplegar a la plaça d'espanya.
Per la nit vam menjar l'olleta en la Llana i després vaig anar als Maseros on estaven els de la banda de Turís i quina sorpresa que alli estaven tots els meus amics (Esteban, Annabel, Verena, ect) ademés de Julián i Jose.
Vam estar un ratet en la plaça de dins i a les 4 me'n vaig anar a dormir...dos horetes i cap amunt que teniem diana a les 6.30!

La diana va estar bé, després vam esmorçar a la filà i corrent cap amunt a fer l'entrà cristiana en el Capità. Vaig anar a per la xilava a casa de la meua germana i allí estava Jose. Se'm vam pujar al Partidor perquè ell buscava una banda per a tocar l'entrà (al final va trobar una i casi no li dona temps a doblar en la seua banda).
En l'entrà cristiana no va ploure, però a partir de migdia va començar a ploure i no parava...i si parava es tornava a agafar ràpidament.
Vam vore el capità moro des del local i després vam fer l'entrà en la Llana...al menos portava un xubasquero i no em vaig xopar tant.

Per la nit estava rebenta però vaig anar a sopar al xino. Allí vaig tindre l'oportunitat de coneixer més a un gran personatge: Voro (s'escriu aixina?). Que tio! en el xino no vaig poder seguir les seues teories metafísiques perquè eren massa per al meu estat mental (estava tan casada que no podia ni pensar) però en ell m'he ris bona cosa estes festes. Vam estar un ratet en la plaça de dins que com plovia estava mig buida i havien suspés l'orquesta i cap a les 3 i pico me'n vaig anar a dormir.

Vam tocar en la segona diana un pasdoblet que no m'agradava massa (22 d'abril) i després vam anar a esmorçar en la filà.
Cap a migdia anem a la plaça de dins a fer-se una mentireta i estant amb el Socarrat (un abuelet que toca en la meua banda el saxo q és la canya) veiem que s'acosta una càmara de canal 9 i una reportera...jo no vaig dir ni pio perquè estava pensant "aço no pot ser deveres, no ens graven" però si que grabaven...i el Socarrat dient les seues burraes que diu normalment,...que si tendrien que haver-lo avisat que eixia en la TV per anar a LLongueras (el tio es calvo), després es posa el meu monyo sobre la calva..i no se que més va dir, però una burrà darrere de l'altra. Els de canal 9 flipaven en el personatge!
Més tard també m'enteraria que va eixir una foto en un periòdic en la que eixiem Jose i jo caminant de nit pel carrer Sant Nicolau...tendria curiositat de vore-la.

Normalment el dia de de Sant Jordi la filà porta una estàtueta del sant a casa d'un fester. Aquest any primer vam anar a la Rosaleda per a fer-se una foto en l'estàtua de Sant Jordi i després hi havien tapes i beguda en el Montecarlo. Jo pensava "que celebren estos que ens conviden a una picaeta?" i després em vaig enterar que havia sigut el senyor Peralta (conseller del "molt honorable" alias Camps) que havia convidat...està tot pagat!!!!
Per la vesprada vam fer dos processons i vam anar al local. Vam vore la retreta i després ja me'n vaig anar als maseros amb els de la banda de Turís. Vam estar en la Montecarlo i bé, però era una pena perquè no tenia son, estava bé pero el meu cos no em responia, no tenia forces ni per a ballar.
Avui dia de l'Al.lardo, he tocat amb la banda de Turís (perquè la meua banda ja no tocava) i després ja m'he despedit de la gent i m'ha entrat un baixò bestial. És costum tindre baixò el dia de l'al.lardo...sempre l'he tingut...no m'agrada eixe dia perquè s'acaben les festes i els trabucs donen prou pel sac. Però enguany s'enjuntava el baixò de l'al.lardo (que també ve propiciat pel cansanci físic) i el baixò de vore com en poc deixaria de vore als meus amics i familiars. Però bé, " c'est la vie" com diuen els francesos.

Por: Neus Pla | Vida quotidiana | Comentarios (2) | Referencias (0)