Blog de Noisette

Dilluns, 01 de maig de 2006

En el cafe wifi del boulevard Voltaire

Aci estic com de costum en el café wifi del boulevard Voltaire. Ja em coneixen perquè vinc tots els dies a prendre un café (el més barat...2 euros) i a navegar per internet. Avui la cosa està animadeta perquè està passant pel boulevard la manifestació del 1 de maig. Música àrab i africana...no tinc sensació de d'estar en França, però bé, avui tenen el dret a manifestar-se per la igualtat ect.

Una cosa que m'agrada es que la gent asi és més social que en Espanya, potser perquè en realitat una gran ciutat és més individualista i la gent té necessitat de comunicar-se. Quan estava intentant creuar el carrer de la manifestació un home m'ha oferit un cigarret, jo al principi em pensava que em demanava un (cosa més habitual).
Després aci tenia al costat dos abuelets que m'han començat a preguntar perquè treballava avui...jo explicant-los que era per a enviar e-mails (no ho aplegaven a comprendre perquè tendrien més de 80 anys) i al final m'han contat que eren espanyols exiliats aci després de la guerra civil quan eren petits.


Aquest cap de setmana ha estat prou bé:

El divendres vam quedar per a celebrar l'aniversari de Laura, i al final erem un montó de gent, perquè van vindre els amics d'Oryanne, la meua companyera de pis. Els amics de Guillaume i nosaltres. Vam estar en un bar bevent sangria i després vam anar a un pub irlandés prou gran on es podia ballar.

El dissabte vam fer una festa en el meu futur piso i erem 20 persones més o menys. Va haver un moment que tota la gent estava sentada, parlant...i parlant vaig vore que hi havia prou gent que sabia ballar salsa, aixi que vam escomençar a baixar cançons del e-mule i en un moment el pis pareixa Tropicana jeje, tots ballant. Es va animar molt la cosa, no es que ballaren molt bé, però al menos sabien fer uns quants pasos. Al final se'm vam anar tots a una discoteca en els Camps Elíseos.

Ahir va ser un dia de descans, per la vesprada vaig quedar en una amiga, Cécile, i vam anar al cine per a vore una comèdia francesa que es deia "Camping" i estava prou bé. Era la història d'un camping on tots els estius anava gent prou cutre, bueno, el tipic turisme barato playero que va a Benidorm. I per problemes tècnics (se li trenca el cotxe) aplega alli un cirutja estètic i la seua filla (de l'alta societat parisina). El tio flipa en la gent però al final s'ho passa bé i tot.

Bueno, hui no massa que contar. Pel matí he anat al rastro i ara estic en el cafe wifi.

Demà és el meu primer dia de treball al Louvre. Ja vos contaré!

Por: Neus Pla | Vida quotidiana | Comentarios (4) | Referencias (0)