Blog de Noisette

Dimarts, 23 de maig de 2006

Pont a la vista

A partir de demà s'aveina un pontet que no està mal...4 dies de vacances...
El diumenge passat vaig pensar de tornar-me'n a Espanya pero era impossible trobar algo barat i ara per a posar-me més de mala llet (perquè no m'apetix quedar-me aci 4 dies quan tots sen van) em proposen anar-me'n a tocar moros i cristians amb la banda de Relleu a Perpignan! xe! ahi si que havera pogut anar pero si m'ho haveren dit en temps. Van un monto de gent, carregats de caixes de cafe licor...se me cau la baba de pensar-ho, damunt a la platja del mediterrani...bueno, torne a la realitat, no puc anar i punt.

Hui ha estat bé en el Louvre. Estava tancat i he pogut passetjar-me pel museu jo soles. He estat en els apartaments de Napoleo III, superluxosos...i com no hi havia ningu casi em sentia com una intrusa en un palau de deveres i no en un museu.
També he vist que en la sala de la Mona Lisa estaven despenjant quadres i he preguntat a la primera persona que he vist perquè els despenjaven i resulta que era un conservador molt important però ha estat molt simpàtic contant-me que despenjaven els quadres per a una exposició de pintura veneciana de Bellini, Tiziano i Giorgione en Washington i Viena. I m'ha contat coses sobre quan es transporten les obres a una exposició fora del museu ect.

Per a acabar vaig a posar una canço d'una cantant francesa que es diu Camille que descriu molt bé el que senc a Paris. Crec que tots els que vivim aci sentit un amor-odi per esta ciutat...quan estem fora la desitgem i aci no pensem en una altra cosa que en anar-se'n. Per cert, ja és segur que me'n torne una setmana de vacances a Espanya! del 28 de juliol al 6 d'agost.





PARIS

Finies les balades le long du canal
les escaliers des cartes postales
c'est fini, Paris
c'est décidé, je me barre
finis le ciel gris, les matins moroses,
on dit qu'à Toulouse les briques sont roses
oh là-bas, Paris, les briques sont roses

Paris, tu paries, Paris, que je te quitte
que je change de cap, de capitale
Paris, tu paries, Paris, que je te quitte
je te plaque sur tes trottoirs sales

je connais trop ta bouche, bouche de métro
les bateaux mouche et la couleur de l'eau
c'est fini Paris, je les connais trop
ici je m'ennuie, même quand vient la nuit
on dit que Séville s'éveille à minuit
là-bas, Paris, la ville s'éveille à minuit

à Toulouse il a plu, à Séville j'ai trop bu
à Rio j'ai eu le mal du pays
oh pari perdu, je retourne vivre à Paris


PARIS


Acabados los paseos al largo del canal
las escaleras de las tarjetas postales
se ha acabado, Paris
está decidido, me voy
se ha acabado el cielo gris, las mañanas melancólicas
dicen que en Toulouse los ladrillos son rosa.

París, que te apuestas, París, a que te dejo
cambio de cap de capital
París, que te apuestas, Paris, a que te dejo
te claque sobre tus aceras sucias.

Conozco demasiado tu boca, tu boca de metro
los barcos y el color del agua
esto se acaba París, los conozco demasiado
aquí me aburro, también cuando llega la noche
dicen que en Sevilla se despiertan a medianoche
allí, Paris, la ciudad se despierta a medianoche.

París, que te apuestas, París, a que te dejo
cambio de cap de capital
París, que te apuestas, Paris, a que te dejo
te claque sobre tus aceras sucias.

En Toulouse llovió, en Sevilla bebí demasiado
en Rio tuve mal de país,
oh apuesta perdida! vuelvo a vivir en París!

Por: Neus Pla | Paris | Comentarios (2) | Referencias (0)